Moungi G. Bawendi, Louis E. Brus i Alexei I. Ekimov han rebut el Premi Nobel de Química 2023 pel descobriment i desenvolupament dels punts quàntics.

Els guardonats amb el premi Nobel de Química 2023 van ser capdavanters en l’exploració del món a la nanoescala, o segons com ha dit el comitè que atorga els Premis Nobel, van afegir color a la nanotecnologia. Això és degut al fet que a la nanoescala es posen de manifest els efectes quàntics i això en determina les propietats, entre elles el color que emeten. Els punts quàntics d’un mateix material emeten llum d’un color diferent en funció de la seva mida.

Aquesta propietat de les nanopartícules s’ha fet servir durant centenars d’anys, però sense ser-ne conscients de l’origen; per exemple, els colors de molts vitralls són deguts a les nanopartícules metàl·liques que contenen. El mèrit dels guardonats ha estat, d’una banda, identificar la naturalesa d’aquestes partícules que estan governades pels efectes quàntics i, de l’altra, trobar un mètode de generar-les de manera controlada.

Alexi I. Ekimov va estudiar l’origen del canvi del color del vidre en afegir-hi CuCl; va identificar que el canvi de color està relacionat amb la mida de les partícules, i que això posava de manifest el comportament quàntic d’aquestes partícules. Alternativament, Louis E. Brus, en estudiar l’aprofitament de la llum solar mitjançant l’ús de partícules de CdS per fer reaccions químiques, va adonar-se que les propietats òptiques variaven en funció de la mida de les partícules. Tots dos guardonats van saber identificar els efectes quàntics lligats a la mida de les nanopartícules. Moungi G. Bawendi, per la seva banda, va aconseguir desenvolupar un mètode senzill i revolucionari per a generar nanocristalls de mida controlada. Això va permetre que els químics poguessin preparar i estudiar les propietats dels punts quàntics.

El comportament quàntic de les nanopartícules i com aquest varia en funció de la mida de la partícula ja s’havia predit. De fet, ja s’havien aconseguit generar en condicions molt especials i controlades al laboratori (ultrabuit, temperatures properes al zero absolut, etc.), la qual cosa feia difícil preveure que els punts quàntics poguessin sortir de l’entorn acadèmic. El fet de poder controlar la seva generació ha portat al fet que actualment s’apliquin a camps tan diversos com la catàlisi o la medicina (per il·luminar teixits tumorals), o les trobem a objectes tan quotidians com la televisió o les làmpades.