Josep Castells i Guardiola va morir el passat 30 de juliol. Nascut el 1925, era doctor en ciències per la Universitat de Madrid i doctor en filosofia per la Universitat de Manchester. Castells, a més, va ser professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques; professor i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, i director dels departaments de química orgànica de totes dues institucions.

Va ser capdavanter a l’Estat espanyol i a Xile en l’ús de les tècniques espectroscòpiques en química orgànica i també en l’ús de polímers funcionalitzats en el treball quimicoorgànic general.

El 1978 ingressà com a membre numerari a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Del 1991 al 2003 fou delegat de l’IEC a la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació.

Era membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, i com a investigador principal en nombrosos projectes de recerca va ser autor dels llibres Química general (1981) i Química general y bioorgánica (1985).

Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi Solvay (1996) i la Medalla d’Or al mèrit científic (1996).

Comunicació de l’IEC