Història

Ressenya històrica de la SCQ

En un context ampli, la Societat Catalana de Química (SCQ) data de final dels anys trenta del segle passat. Fou llavors quan l’anomenada Societat de Química de Catalunya, conjuntament amb científics procedents de les àrees de la mateixa química, la física, la meteorologia, l’enginyeria i les matemàtiques, plantejà la fundació de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM) com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), integrada en la Secció de Ciències. La nova Societat s’aprovà l’any 1931 i s’inaugurà oficialment el gener del 1932, sota la presidència de Josep Estadella. La química constituí una de les seccions de la Societat i el seu primer president fou Ramon Peypoch.

La SCCFQM tingué una trajectòria normal fins ben entrada la Guerra Civil espanyola. La victòria de les tropes franquistes i les conseqüències que tingué sobre les institucions catalanes marcaren un període de més de trenta anys, en què tant la mateixa Societat com l’Institut hagueren de viure en la clandestinitat i de manera molt precària. Figures com Heribert Barrera i Enric Casassas tingueren un paper rellevant en el manteniment de la flama de la Secció de Química aquells anys. El 1976, una vegada mort el dictador i recuperat el reconeixement oficial de l’IEC, la Societat, que havia incorporat una secció d’enginyeria el 1973, reinicià la seva vida també de manera normalitzada. A partir d’aquell moment, les activitats pròpies d’una societat acadèmica (organització de conferències i col·loquis, publicacions, concessió de premis, etc.) es començaren a produir amb regularitat i el nombre d’associats va créixer igualment de manera significativa.

Les activitats creixents de totes les seccions de la SCCFQM suggeriren la conveniència, ja a principi dels anys vuitanta, de separar les seccions perquè es convertissin en societats filials de l’IEC. Des d’un punt de vista formal, la Societat Catalana de Química començà la seva existència arran de la decisió que prengué la Junta de Govern de la SCCFQM el dia 6 de desembre de 1982, en què es demanà a l’IEC l’acceptació d’aquesta reestructuració. En aquesta època, la Secció de Química estava dirigida per Carles Solà. Finalment, el 30 d’octubre de 1986, Joaquim Sales, com a president de la SCCFQM, s’acomiadava de tots els socis anunciant l’acord del Ple de l’IEC sobre la creació de les quatre noves societats filials. Una comissió gestora presidida per Miquel Àngel Pericàs va conduir els primers passos de la SCQ fins que se n’elegí el primer president, Josep Maria Ribó. Els Estatuts de la SCQ, una vegada ajustats a les directrius dels Estatuts de l’IEC, es van aprovar en l’assemblea general de la societat el 12 de febrer de 1991 i foren ratificats pel Ple de l’IEC el 5 d’abril del mateix any. Els Estatuts permetien la participació del president de la SCQ en les reunions de la Secció de Ciències i en els plens de l’IEC. Podem considerar, doncs, que aquesta és la data oficial de ple reconeixement de la Societat Catalana de Química. Josep M. Ribó presidí la SCQ fins al 1995. Pilar Gonzàlez en prengué el relleu fins al 2002, seguida d’Àngel Messeguer fins al 2008, de Romà Tauler fins al 2013, i de Carles Bo fins al 2020, en què va ser elegida la Junta actual, presidida per Gregori Ujaque.

Es pot dir que fou durant la presidència de Pilar Gonzàlez que la SCQ experimentà un creixement important de socis i una empenta en l’organització d’activitats. D’entre aquestes, cal destacar les Jornades de Joves Investigadors dels Països Catalans, un congrés amb la finalitat que fossin els mateixos estudiants de doctorat i de postgrau qui presentessin els seus resultats. Aquestes Jornades, de periodicitat bianual, s’han organitzat en una bona part de les universitats dels Països Catalans, sempre amb una elevada assistència de joves investigadors i també d’investigadors sèniors.

Tot i el prestigi i el reconeixement de la feina de la SCQ en l’àmbit català, no hi ha dubte que una aspiració legítima era que aquest reconeixement anés més enllà. Encara avui, el fet que Catalunya sigui una nació sense estat fa impossible la incorporació de la SCQ a la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), la qual només accepta institucions estatals. Els primers intents de la SCQ d’incorporar-se a la Federació de Ciències Químiques Europees (FECS) —precedent de l’actual Societat Europea de Química (EuChemS)— daten del 1994. A desgrat dels esforços esmerçats per a presentar una sol·licitud atractiva, mai no hi hagué resposta afirmativa, principalment per l’actitud dels representants de la Reial Societat Espanyola de Química. No obstant això, el procés de refundació de l’EuChemS, culminat el 2006, va tenir conseqüències positives per al reconeixement internacional de la SCQ. A l’assemblea general ordinària que va tenir lloc a Moscou l’octubre del 2006, la SCQ va ser convidada en la persona del seu president, Àngel Messeguer, qui també va assistir com a convidat a la reunió del Comitè Executiu de l’EuChemS celebrada a Brussel·les l’abril del 2007, en la qual va presentar formalment la petició d’ingrés de la SCQ a l’EuChemS. El Comitè Executiu de l’EuChemS va acordar recomanar l’acceptació de la SCQ a la següent assemblea general, la qual es va celebrar a Frankfurt l’octubre del mateix any. En aquella assemblea es va aprovar per unanimitat la incorporació de la SCQ a l’EuChemS com a membre de ple dret.

Actualment, la SCQ té prop de vuit-cents associats entre professionals dels àmbits universitaris i d’instituts d’investigació, de l’industrial i de l’ensenyament mitjà. Diversos membres col·laboren activament en seccions especialitzades de l’EuChemS (educació, energia, medi ambient…) i han organitzat diversos congressos internacionals d’aquesta associació. Publicacions periòdiques com la Revista de la SCQ o EduQ —aquesta adreçada al sector de l’ensenyament secundari—, així com altres de més especialitzades com ara Clàssics de la Química, complementen activitats que ja tenen una tradició. Actes com les Jornades de Joves Investigadors, les Conferències Fèlix Serratosa i Enric Casassas, les Jornades sobre Ensenyament Secundari, la celebració anual del Premi Nobel de Química, en què s’atorga un diploma als estudiants que han obtingut el títol de doctor aquell any, o les activitats científiques que se celebren cada any a diferents universitats catalanes són exemples de la vitalitat de la SCQ. A més, l’any 2019, la SCQ va organitzar diferents esdeveniments per celebrar l’Any Internacional de la Taula Periòdica, a més de potenciar-ne la celebració en diferents actes culturals del país i de fer difusió de tots els actes relacionats amb la taula periòdica organitzats a Catalunya a través d’una pàgina web. De fet, la nostra Societat és una de les filials més actives de l’IEC i també una de les que tenen més projecció europea.