Data: Dimecres 2 de desembre de 2009, de 9.30 a 17.30 hores
Lloc: Sala multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià (Via Augusta, 390, 08023 de Barcelona)

Documentació

Programa i butlleta d’inscripció

Notes:

L’assistència és gratuïta, però cal que ens feu arribar, per fax o correu electrònic, les dades personals que us sol·licitem abans del 28 de novembre de 2009.

Més informació a la Secretaria de la SCQ

En els darrers mesos s’ha reactivitat el debat sobre el futur de la disciplina de la quimiometria (GELADI, P.; HOPKE, P. «Is there a future for chenometrics? Are we still needed?». Journal of Chenometrics, vol. 22, núm. 5 (2008), p. 289-290 i Chenometrics and Intelligent Laboratory Systems, vol. 91, núm. 2 (2008), p. 99-100. D’una banda, després de l’empenta inicial, ara fa gairebé vint-i-cinc anys, molts dels pioners en aquest camp ja no hi són o ja no es troben actius; de l’altra, s’han assolit molts dels objectius inicials de reconeixement d’aquesta disciplina en els diferents àmbits químics i, alhora, l’ús de les metodologies quimiomètriques s’ha estès a moltes branques científiques i ha ultrapassat l’àmbit químic inicial.

Paral·lelament, s’ha observat un èmfasi més gran en la difusió dels aspectes més aplicats de la disciplina que no pas en els aspectes de desenvolupament i metodologia. Per exemple, el nombre d’articles d’aplicació de la quimiometria en revistes científiques augmenta de manera considerable, mentre que el nombre d’articles en les dues revistes més especialitzades d’aquesta disciplina s’està estabilitzant i no creix en la proporció que ho va fer en anys passats. Davant aquesta situació, s’ha expressat la preocupació per la deserció d’una part important dels científics que han estat actius en aquest camp en els darrers anys, atrets per altres camps d’aplicació de nova creació, i s’ha mostrat el neguit per la potencial pèrdua de la capacitat creativa que ha existit fins fa poc en l’àmbit de la quimiometria, en tant que disciplina amb identitat pròpia.

Aquesta problemàtica requereix que en els propers anys es produeixi una mobilització important de recursos econòmics i humans en favor de la conservació i l’extensió de la quimiometria com a disciplina. En primer lloc, perquè creiem que desenvolupar-la i aplicar-la és imprescindible per al progrés de les diferents branques de la química i, en segon lloc, perquè creiem que la quimiometria està molt lligada a la incorporació i al desenvolupament de les noves tecnologies per al tractament de la informació en àmbits tan rellevants com la química, la bioquímica o les ciències —«òmiques» o l’estudi global del medi ambient. Cal, doncs, en comptes d’adoptar una posició pessimista davant d’aquesta situació, reaccionar positivament i amb convenciment, consolidar la disciplina de la quimiometria en els camps que li són propis i promoure la sinergia amb nous camps d’aplicació, sense deixar de reivindicar la identitat i la denominació de la disciplina, per damunt d’altres terminologies de nova creació que apareixen constantment. Per aquest motiu, pensem que l’organització d’aquest acte pot contribuir en aquesta direcció.

Volem destacar també la relació existent entre l’acte presentat i la personalitat del doctor Casassas, que va ésser un dels principals impulsors de la quimiometria a casa nostra en els primers anys d’aquesta disciplina. Cal recordar que va ésser ell precisament, conjuntament amb el professor Michele Forina (Universitat de Gènova), qui va impulsar la celebració del primer congrés de quimiometria a l’Estat espanyol, el Colloquium Chimiometricum Mediterraneu, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, l’any 1987. Volem esmentar també que va ésser a l’Institut Químic de Sarrià on va sorgir, als anys vuitanta, el primer equip d’investigació en quimiometria, liderat pel professor Xavier Tomás.

Us animem, doncs, a participar en aquesta jornada, i especialment, a contribuir a la discussió dels temes presentats a la taula rodona, a la qual s’invitarà també diferents persones interessades en la quimiometria.